Etorri Aditza (Etórri adítzà) — Verbo Venir | |
ni nator (ni natòr) | yo vengo |
hi hator (i atòr) | tú vienes |
hura dator (úrà datòr) | él viene |
gu gatoz (gu gatòz) | nosotros venimos |
zu zatoz (zu zatòz) | tú vienes / usted viene |
zuek zatozte (zú-èk zatóztè) | vosotros venís / ustedes vienen |
haiek datoz (áy-èk datòz) | ellos vienen |
Declinación Ablativa (NONDIK) | ||
Indeterminado | Singular | Plural |
-(e)TIK-(e)TATIK | -(e)TIK | -ETATIK |
de / desde | del, de la / desde el, desde la | de los, de las / desde los, desde las |
Hiztegia ::: Vocabulario | |||
telefono (teléfonò) | teléfono | iturri (itúrri) | fuente |
labe (lábe) | horno | erreka (erréka) | arroyo |
mikrouhin-labe (mikróu-ìn lábe) | horno microondas | itsaso (itxaso) | mar |
landa (lánda) | campa | gona (góna) | falda |
larre (lárre) | prado | praka (práka) | pantalón |
bolaluma (bolálumà) | bolígrafo | seme-alabak (séme alábàk) | hijos |
ortu (órtu) | huerta | hona hemen (óna emèn) | he aquí |
soinu (sóñu) | sonido | horra hor (órra òr) | he ahí |
bazter (bázter) | orilla | hara han (ára àn) | he allí |
Euskal Gramatika ::: Gramática Vasca
- El verbo «etorri» (etórri, «venir») posee conjugación propia en el tiempo presente del indicativo, sin necesidad de verbos auxiliares.
- En euskera a la declinación ablativa se la conoce como el caso NONDIK (Núndik) ya que responde a la pregunta «nondik?» (¿desde dónde? / ¿de dónde?).
- El sufijo -(e)TIK (singular), -ETATIK (plural) es el equivalente vasco de la preposición castellana «de» o «desde» cuando tiene idea de procedencia; exige, por consiguiente, verbos que expresen movimiento:
etxetik dator (etxétìk datòr) = viene de casa
nondik zatoz? (núndìk zatòz?) = ¿de dónde vienes? (por influencia de la "n" anterior la "t" se suaviza y se convierte en "d")
- Si la palabra a la que se le añade la desinencia -(e)TIK acaba en consonante, para poder pronunciar la palabra resultante se le añade la «e» de la desinencia:
Zarautzetik (Zaráwtzetìk) = de Zarautz
Madriletik (Madrílletìk) = de Madrid
- La forma indeterminada mayormente utilizada es -(e)TIK, siendo -(e)TATIK usada únicamente en casos puntuales:
Donostiatik nator (Donósti-àtìk natòr) = Vengo de San Sebastián
Pero: sutatik kendu (Sutátìk kendù) = Quitar del fuego
Ariketak ::: Ejercicios
- Mutil hori ikastolatik dator (Mutíl orì ikástolatìk datòr)
- Zure aita kaletik dator (Zúrè áytà kalétìk datòr)
- Ume horiek menditik datoz (Umé orí-èk mendítìk datòz)
- Txakurra zuen etxetik dator (Txakúrrà zú-èn etxétìk datòr)
- Gorkaren aita itsasotik dator (Górkarèn áytà itxásotìk datòr)
- Zaldiak larretik datoz (Zaldí-àk larrétìk datòz)
- Aroa ez dator larretik, hiritik baino (Aróa eztátor larrétìk, irítìk bañò)
- Soinua mugikorretik dator (Soñú-à mugíkorretìk datòr)
- Nondik zatoz Arantza? Nahiaren etxetik nator (Núndìk zatòz Arántzà? Náy-arèn etxétìk natòr)
- Eta gizon hori nondik dator? Gizon hori basotik dator (Éta gizón orì núndìk datòr? Gizón orì basótìk datòr)
- Erreka txiki hau nondik dator? Sollube menditik dator (Erréka txikí àw núndìk datòr? Sollúbe mendítìk datòr)
- Soinu horiek nondik datoz, telefonotik? Ez, soinu horiek ez datoz telefonotik, ordenagailutik baino (Soñú orí-èk núndìk datòz, teléfonotìk? Ez, soñú orí-èk eztátoz teléfonotìk, ordénagállutìk bañò)
- Hara han zure ama, nondik dator? Iturritik dator (Ára àn zúrè ámà, núndìk datòr? Itúrritìk datòr)
- Mutil gazte horiek Txindoki menditik datoz (Mutíl gazté orí-èk Txindóki mendítìk datòz)
- Ibai handi hori Durangotik dator (Ibáy andí orì Durángotìk datòr)
- Horra hor Aroaren gurasoak: Madriletik datoz (Órra òr Aróarèn gurásoàk: Madrílletìk datòz)
- Landerren anaiak errekatik datoz (Landérrèn anáy-àk errékatìk datòz)
- Nahiaren nebak itsasotik datoz (Náy-arèn nébàk itxásotìk datòz)
- Gure ama hor dator, baina aita ez (Gúrè ámà or datòr, báñà áytà èz)
- Nondik zatozte? Tuteratik gatoz (Núndìk zatóztè? Tutératìk gatòz)
- Zenbat zatozte? Bost mutil eta lau neska gatoz (Zémbat zatóztè? Bost mútil éta law néska gatòz)
- Nortzuk datoz hor? Ume batzuk: pozik datoz (Nórtzuk datòz òr? Umé batzùk: pózik datòz)
- Aralartik zatozte? Ez, Urduñako mendietatik gatoz (Aralártìk zatóztè? Ez, Urdúñakò mendí-etatìk gatòz)
Ariketen itzulpena ::: Traducción de los ejercicios
- Ese chico viene de la escuela.
- Tu padre viene de la calle.
- Esos niños vienen del monte.
- El perro viene de vuestra casa.
- El padre de Gorka viene del mar.
- Los caballos vienen del prado.
- Aroa no viene del prado, sino de la ciudad
- El sonido viene del móvil.
- ¿De dónde vienes Arantza? Vengo de la casa de Nahia.
- ¿Y ese hombre de dónde viene? Ese hombre viene del bosque.
- ¿Este pequeño arroyo de dónde viene? Viene del monte Sollube.
- ¿Esos sonidos de dónde vienen, del teléfono? No, esos sonidos no vienen del teléfono, sino del ordenador.
- He ahí a tu madre, ¿de dónde viene? Viene de la fuente.
- Esos chicos jóvenes vienen del monte Txindoki.
- Ese río grande viene de Durango.
- He ahí a los padres de Aroa: vienen de Madrid.
- Los hermanos de Lander vienen del arroyo.
- Los hermanos de Nahia vienen del mar.
- Nuestra madre viene ahí, pero el padre no.
- ¿De dónde venís? Venimos de Tudela.
- ¿Cuántos venís? Venimos cinco chicos y cuatros chicas.
- ¿Quiénes vienen ahí? Unos niños: vienen felices.
- ¿Venís de Aralar? No, venimos de los montes de Orduña.